L’única cosa que podria impedir la independència de Catalunya és la manca de reconeixement internacional. I això Espanya ho té perdut.

    Dilluns, 3.9.2012. 14:01 h

La independència no és constitucional.



L’ordenament constitucional espanyol impossibilita la independència de Catalunya, ja no pel fet de concebre un Estat unitari i proclamar la indissolubilitat de la nació espanyola, sinó per negar qualsevol mecanisme de devolució que ens permetés restablir la nostra sobirania. Per tant, el procés d’independència s’haurà de fer d’acord amb el Dret Internacional general, que és l’ordenament que regula qüestions com la secessió i la dissolució d’Estats. El que sí fa la constitució espanyola de 1978 és legitimar, donar validesa jurídica a qualsevol aixecament militar contra l’ordenament democràtic espanyol, el sistema representatiu i les seves institucions de govern. La redacció de l’article 8.1 que regula les funcions de l’exèrcit és diàfana: «las fuerzas armadas constituidas por el Ejército de tierra, la Armada i el Ejército del Aire, tiene como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional La qüestió és: quina d’aquestes «missions» preval sobre les altres en cas de conflicte entre elles? És a dir, en cas que es donés la impossibilitat de garantir simultàniament la independència política, la integritat territorial i l’ordenament constitucional, quina «missió» prevaldria sobre les altres? La resposta cal buscar-la en la redacció del mateix article. La jerarquia entre les missions de l’exèrcit ve determinada per l’ordre en que estan redactades: primer la independència política, després la integritat territorial i, finalment, l’ordenament constitucional. De la interpretació d’aquesta relació jeràrquica es desprèn la legalitat de la suspensió de la democràcia i la intervenció militar de les institucions polítiques de l’Estat per part de l’exèrcit, sempre que sigui necessari per garantir la sobirania d’Espanya i la seva integritat territorial. De fet, més que legalitzar-la, la intervenció militar de les institucions polítiques és un MANAMENT CONSTITUCIONAL que s’hauria d’aplicar en el cas que aquestes no gaudissin de prous instruments com per evitar per sí mateixes la secessió de Catalunya.
Les institucions polítiques (i civils) de l’Estat difícilment ordenaran la intervenció militar de Catalunya en cas de secessió. En primer lloc, per que això tindria gravíssimes conseqüències difícils d’assumir. En segon lloc, per que la simple intervenció armada violaria les disposicions de les normes relatives als crims de guerra i de lesa humanitat, i això podria causar la responsabilitat internacional de l’Estat espanyol. En aquest sentit cal recordar que l’article 27.1 de l’Estatut de la Cort Penal de Justícia estableix que la qualitat de cap d’Estat o de govern no eximeix de la seva responsabilitat internacional penal ni constitueix per se motiu suficient per reduir la pena. I això mateix seria d’aplicació al rei d’Espanya com a general en cap de les forces armades.
Ara bé, que les autoritats polítiques no donin l’ordre als comandaments de l’exèrcit espanyol per intervenir Catalunya, no impedeix que aquest pogués actuar sense el consentiment exprés dels òrgans civils de l’Estat. Les manifestacions dels generals Mena Aguado durant la tramitació de l’Estatut de 2006 i, més recentment, les del Coronel Alaman Castro, evidencien la dificultat de garantir la subordinació dels militars al poder civil, i de controlar un estament que es considera tocat pel dret diví. Com dic, l’article 8.1 és un manament a la suspensió de l’actual ordenament constitucional per part de l’exèrcit espanyol en cas d’amenaça de la integritat territorial d’Espanya. Tanmateix, cal que abans de donar cap pas en fals tothom tingui clara la incompatibilitat de la permanència d’Espanya als organismes de cooperació i d’integració regional com el Consell d’Europa i la Unió Europea amb l’establiment de governs de facto sorgits de la força de les armes, i amb l’establiment de règims no democràtics. A més, això tampoc impediria la nostra independència. L’única cosa que ho podria impedir és la manca de reconeixement internacional. I això Espanya també ho té perdut. 


 



 ALBERT PONT. Sots-president i responsable de Dret Internacional del CCN.